La història del Mondimoni i el Pepet

Hi havia una vegada un dimoni, però no era un dimoni qualsevol, era un dimoni guapo i bó, massa bó.

Advertisements

 

Com tots els dimonis, el Mondimoni vivia a l’infern, però com que ell era massa bó i guapo, el cap dels dimonis va decidir fer-lo fora de l’infern.

El Mondimoni va estar vagant durant dies fins que va anar a parar al desert. Bé- va dir el Mondimoni- no és com l’infern, però també fà molta calor i segur que estaré bé.

El Mondimoni va començar a caminar i caminar i caminar i no va trobar a ningú amb qui conversar, algú amb qui compartir les seves aventures, i va decidir que no es podia quedar allà.

El Mondimoni va visitar el Pol Nord, i només posar un peu al gel tan fred, va decidir que allà tampoc es quedaria, el fred del gel congelaria el seu cor bondadós.

També va visitar l’espai infinit i li va agradar molt, des d’allà veia tantes estrelles i tants planetes… però hi havia un problema, sempre estava enlairat amb un casc que no el deixava respirar i amb cables per tot arreu.

El Mondimoni va decidir que ell tenia que estar de peus a terra i també va marxar de l’espai.

Tot trist i desolat vagant per tot arreu sense un lloc on viure, el Mondimoni va escoltar una veu…

Pepet: Mondimoniiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Mondimoni: Qui es? Qui sap el meu nom?

El Mondimoni va seguir a aquesta veu i va anar a parar al pati d’una escola, però no era una escola qualsevol, era una escola que com el seu nom, també començava amb MON i també acabava en NY, es deia escola MONMANY, i això li va agradar moltíssim.

Era una escola molt bonica, i quina sorpresa que es va portar el Mondimoni quan va començar a veure tants nens i nenes plens de cors tan bonics com el que ell tenia. Va conèixer també a aquella veu que el va cridar quan estava tot trist i desolat, en Pepet, aquell que seria el seu amic per sempre i l’acompanyaria en tots els viatjes i festes que farien amb tots els nens i nenes de l’escola Monmany.

I conte contat, conte acabat, i us diem adéu amb l’escalfor que ens ha deixat el Mondimoni i el seu cor bondadós.

Miriam, mare de 1er

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s